UN PAS ENDAVANT, DOS ENRERE.

Actualment estem vivint un moment d’enorme excepcionalitat per garantir els drets socials de les persones amb les que treballem cada dia. Els efectes de la crisi sanitària han estat devastadors, impactant de manera molt més dura sobre qui menys té, perquè la salut també entén de classes, de manera que hem d’afrontar la crisi social amb decisió, reflexió i debat. Les postures seguidistes, reaccionàries i no reflexives no fan sinó centrifugar el nostre acompliment professional en meres garants de prestacions econòmiques, evitant o impedint una veritable intervenció social per a la ciutadania, és a dir, negar l’essència d’una política social real i efectiva.

Perquè coneixem des de la professió les situacions d’enorme emergència social que estan vivint infinitat de persones, «les invisibles«, encara que seria més ajustat anomenar invisibilitzades per un sistema injust, cruel i que expulsa del cos social.

Davant de les polítiques reaccionàries que atomitzen, desvirtuen la nostra professió i el més important, s’allunyen de l’abordatge real dels problemes socials, ens queda l’opció de la reflexió/acció des de la nostra pràctica.

Si el problema és estructural, la solució ha de venir de l’estructura, per això creiem en un Treball Social radical, anticapitalista i de classe, que vaja a l’arrel i als principis. Per això és precís assenyalar sense miraments un sistema cruel i biocida com és el capitalisme. Sense problematitzar el capitalisme, ens veiem abocats a debats autocomplaents i de reproducció de les mateixes lògiques, sense posar en perill ni qüestionar veritablement els problemes socials i sent cómplices d’ell.

Nosaltres com a professionals frontereres entre les polítiques socials i les vides de les persones, som la professió que pot, tant portar la veu de les necessitats, com l’aplicació real de les polítiques socials. Però també podem ser un arma de doble fil, i convertir-nos en la policia de les famílies. Hem de fer la crítica constructiva necessària que realitze els canvis necessaris tant per a la professió, com perquè les polítiques socials atenguen de veritat els problemes que afecten, vulnerabilizen i generen dany social.

Perquè el nostre objectiu és obrir espais de debat i reflexió, obert a totes i tots els i les professionals de l’acció social, en el marc de l’Espai Social de Ca Revolta. Però també espais de cura i de debat constant.

Per aquelles a les que la jornada comença a les 6 del matí, treballant en jornades de més enllà de 10 hores. Per aquelles a les que el sou vola molt abans de finalitzar el mes: el preu del lloguer, les despeses de l’escola infantil, els dels subministraments i necessitats bàsiques. Per aquelles que es troben atrapades en relacions tòxiques fent esforços titànics, moltes vegades en la solitud de la criança. Per aquelles famílies que segueixen lluitant amb un dolor punxant que ataca dia a dia, la incertesa. Ella es culpabilitza, a ella l’omplen d’antidepressius i medicació que l’aliene. Ell té els cases d’apostes o les substàncies tòxiques que el maten per dins, amb les forces vençudes davant la incertesa del sistema.

Per la joventut sense futur, per totes aquelles joves dels barris on la desigualtat no les permet somiar, l’atur, les drogues o les cases d’apostes, els desnonaments diaris.

Per aquella dona migrant que va viure l’horror, per la por constant a veure’s expulsada, identificada o en presons per a migrants com els CIES. Per la riquesa en les maneres que hi ha de viure al món. Per les persones en situació de dependència, menors, gent gran, diversitat funcional. Perquè la pandèmia ha posat de manifest la necessitat i la urgència d’uns serveis de Salut Mental actualitzats, forts i sense temporalitat ni precarietat per a les treballadores i treballadors.

Perquè hem de canalitzar les demandes, ja que som expertes coneixedores de la realitat professional. Davant el dany social que generen les crisis i les estructures socioeconòmiques. Polititzem el dolor de les persones i posem-nos a treballar, expressant i denunciant situacions, i fem comunitat entre totes per construir juntes un futur que meresca ser viscut. La nostra joventut també s’ho mereix, però també la gent gran, aquelles que van lluitar incansablement pels drets socials, polítics i civils que gaudim actualment, perquè elles van ser les veritables mares de la democràcia, les que van lluitar silenciades als carrers i als barris.

Per les nostres companyes sanitàries que han estat al front, no com heroïnes, sinó com a professionals en exercici de les seues funcions i amb vocació professional i ciutadana. Per les companyes del món rural que treballen des de la creativitat i en la riquesa de la proximitat, però amb la dificultat dels recursos i del territori. Per les companyes d’educació, però també per les companyes de justícia, afrontant les situacions de violències masclistes i ampliant amb la mirada social l’essència d’allò judicial, tan necessari i tan important com està quedant patent. Per totes aquelles companyes dels Centres Municipals de Serveis Socials, que malgrat el col·lapse administratiu van tirar endavant situacions gravíssimes de desprotecció. Especialment per les companyes en residències, on el terror es va fer present, per la gravíssima situació patida, malgrat situacions d’enorme inestabilitat i disparitat de convenis. Per totes les companyes al front a aquestes situacions d’emergència social siga quin siga el seu centre de treball.

Per tot allò, us convidem el pròxim dia 24 de maig a l’acte organitzat a Ca Revolta, amb el títol “Picadeta Amb Excusa. Representació participativa des del Treball Social: Per què no arriben els drets socials als sectors socials més vulnerables? Presentarem el Col·lectiu Fem Xarxa (CTS. de Ca revolta).

Perquè de vegades cal dir fins ací.

Fins que la dignitat siga costum!